dissabte, 19 de gener del 2013



Un article sobre Miquel Desclot que provoca unes reflexions que no deixen de ser interessants i és que, que diferent que seria tot si el que expressa aquest autor es complís. Cal pensar-hi...



"Si us plau, llegiu i somieu.

Perquè el coneixement ens faci veritablement lliures i civilitzats. 
El dia que les biblioteques estiguin més sol·licitades 
que els camps de futbol, que els telediaris dediquin 
tant d’espai als llibres com als gols, que els nostres 
representants públics s’asseguin a parlar i a escoltar 
civilitzadament sense insultar-se ni menysprear-se 
mútuament, que la joventut s’estimi més anar al 
teatre que no pas sortir a emborratxar-se, que la 
mentida i la corrupció siguin perseguides a tot 
arreu, sigui qui sigui que les cometi, que els conflictes
 no es resolguin a cops de bomba ni amb 
abusos de poder, aquell dia sí que es podrà dir 
amb raó que Espanya va bé."

Miquel Desclot.

Un mestre amb majúscules amb unes reflexions interessantíssimes.




" El gran dèficit és que hem hagut
d’aprendre-ho tot després del’escola, 
  gairebé res del que vam aprendre
allà va resultar útil per viure. 
Cada un de nosaltres té un àmbit potencial d’excel·lència.
 I el paper de l’educació hauria de ser buscar-lo,
identificar-lo, ajudar la persona a
reconèixer-lo i valorar-lo, desenvolupar-lo tant com sigui possible"


Diari ARA- Dijous 1 de Novembre del 2012.


divendres, 18 de gener del 2013


No t'aturis 

No deixis que acabi el dia sense haver crescut una mica, 
sense haver estat feliç, sense haver augmentat els teus somnis. 
No et deixis vèncer pel desànim. 
No permetis que ningú et tregui el dret a expressar-te, 
que és gairebé un deure. 
No abandonis les ànsies de fer de la teva vida quelcom extraordinari. 
No deixis de creure que les paraules i les poesies 
sí poden canviar el món. 
Passi el que passi la nostra essència està intacta. 
Som éssers plens de passió. 
La vida és desert i oasi. 
Ens derroca, ens fa mal, 
ens ensenya, 
ens converteix en protagonistes 
de la nostra pròpia història. 
Encara que el vent bufi en contra, 
la poderosa obra continua: 
Pots aportar una estrofa.